En la darrera dècada, les aplicacions de cites han transformat radicalment la manera com coneixem i iniciem relacions personals. Plataformes com Tinder, Bumble o Happn han promès ampliar el nostre cercle social i multiplicar les oportunitats d’enamorar-se. No obstant això, rere aquesta aparença d’innovació social, hi ha una realitat més fosca: la mercantilització de les emocions i l’auge del que alguns experts en la materia ja anomenen “estafa emocional digital”.

Aquest fenomen no es limita als fraus econòmics —com el clàssic romance scam, on una persona fingeix sentiments per obtenir diners—, sinó que inclou una manipulació més subtil: la creació d’expectatives afectives irreals, el reforç constant de la validació superficial i la banalització del vincle emocional. Quan l’amor es converteix en un producte ràpid, subjecte a un simple “desplaçament” amb el dit, es redueix la capacitat de generar vincles autèntics i duradors.

La dinàmica de la “gamificació” de l’afecte

Les aplicacions de cites utilitzen mecàniques pròpies dels videojocs: notificacions, recompenses instantànies i algoritmes dissenyats per mantenir-nos actius. Aquest sistema estimula la dopamina, però també fomenta un consum constant de perfils, on la persona passa a ser un objecte intercanviable. Aquesta dinàmica no només erosiona l’autoestima, sinó que pot derivar en formes de violència digital com el ghosting, el breadcrumbing o el love bombing.

Quan la manipulació travessa la línia

En alguns casos, la manipulació afectiva en entorns digitals pot acabar en veritables abusos psicològics. La violència digital en l’àmbit de les relacions íntimes inclou conductes com:

  • Creació de perfils falsos per enganyar i controlar.
  • Difusió no consentida de converses o imatges íntimes.
  • Control emocional mitjançant aplicacions de missatgeria.
  • Dinàmiques de seducció ràpida seguides d’abandonament intencionat per fer mal.

Aquestes conductes no només tenen un impacte psicològic profund, sinó que sovint es mantenen invisibles als ulls de la societat, ja que es produeixen en un espai intangible: la pantalla.

Cap a una educació digital afectiva

Per fer front a aquesta realitat cal una alfabetització digital que vagi més enllà de la seguretat tècnica i incorpori l’educació emocional. Reconèixer les estratègies de manipulació afectiva, establir límits clars i fomentar relacions basades en el respecte són claus per evitar caure en aquestes “estafes” emocionals.

En un món on l’amor es pot buscar amb un clic, la responsabilitat personal i col·lectiva és assegurar que darrere de cada interacció hi hagi autenticitat, empatia i cura. Perquè si l’amor es converteix en un algoritme, correm el risc que també ho facin el nostre cor i la nostra llibertat.

Però darrere la promesa d’ampliar oportunitats afectives, s’amaga un terreny fèrtil per a manipulacions, enganys i, en alguns casos, conductes que travessen la línia del que és legal. Aquesta realitat ha generat el que podríem anomenar “estafa emocional digital”, un fenomen que pot tenir conseqüències psicològiques i jurídiques greus.

Quan l’engany es converteix en delicte

Les interaccions a plataformes com Tinder poden derivar en diferents tipus de delictes reconeguts pel Codi Penal espanyol, especialment quan la manipulació afectiva comporta dany econòmic, control, humiliació o vulneració de la intimitat. Alguns dels més freqüents són:

  1. Estafa (art. 248 i ss. CP)
    Quan una persona utilitza una identitat falsa o enganyosa per guanyar-se la confiança de la víctima i obtenir diners, regals o avantatges. Exemple: romance scams amb històries inventades per demanar ajudes econòmiques.
  2. Delictes contra la intimitat (art. 197 CP)
    Inclou la difusió no consentida d’imatges íntimes (sexting no consentit), l’accés a dispositius o comptes sense permís i la publicació de converses privades.
  3. Ciberassetjament o stalking (art. 172 ter CP)
    Conducta reiterada d’assetjament digital que provoca por o inquietud a la víctima: enviament constant de missatges, vigilància a xarxes socials, aparicions no desitjades en espais físics després d’haver obtingut informació digital.
  4. Coaccions (art. 172 CP)
    Pressionar la víctima per mantenir una relació, enviar imatges o fer trobades sota amenaça, ja sigui explícita o implícita.
  5. Amenaces (art. 169 i ss. CP)
    Advertir que es farà mal a la víctima o al seu entorn si no compleix una exigència (per exemple, amenaçar de publicar fotos íntimes).
  6. Delictes contra la llibertat sexual (art. 178 i ss. CP)
    Quan s’utilitza el vincle generat a través de l’aplicació per cometre abusos, agressions sexuals o situacions de submissió química.

Violència digital en l’àmbit afectiu

Aquest tipus de delictes no sempre es perceben inicialment com a violència, però formen part d’una nova realitat que les institucions ja comencen a identificar com violència digital.

Aquesta engloba qualsevol conducta de control, humiliació, intimidació o dany a través de mitjans tecnològics dins del marc d’una relació afectiva, ja sigui de parella, exparella o relació incipient.

La recerca d’amor en l’era de les aplicacions digitals no és en si mateixa negativa, però exigeix consciència dels riscos i coneixement dels drets. Quan la manipulació traspassa la frontera de l’ètica i la llei, ja no parlem només d’una mala experiència sentimental: parlem d’un delicte. La protecció emocional i la protecció jurídica han d’anar de la mà.

Mercè Pomar
Mediadora de Familia- advocada.