“Cada matí, abans de començar les classes, l’Aina i en Pol es miren als ulls durant trenta segons. No és cap joc, és un ritual d’escolta. Fa mesos, entre ells hi havia burles i silencis incòmodes; avui comparteixen un espai d’empatia dins un programa de mediació escolar. No es tracta de buscar culpables, sinó de reconstruir vincles.”

Aquesta escena podria passar a qualsevol institut del país. El bullying —o assetjament escolar— continua sent una de les ferides més profundes de l’escola contemporània. Però cada vegada més centres decideixen mirar-lo des d’un altre lloc: no com un problema individual, sinó com un símptoma relacional dins la comunitat educativa.

El mapa actual del conflicte

Segons les dades del Ministeri d’Educació (2025), un de cada cinc alumnes afirma haver patit alguna forma d’assetjament. El bullying digital —comentaris ofensius, difusió d’imatges o aïllament a les xarxes— ja representa més del 40% dels casos detectats.

Malgrat els programes de prevenció, molts centres reconeixen que la resposta tradicional, basada en sancions o protocols disciplinaris, no aconsegueix curar el malestar emocional que hi ha al darrere.

Els experts coincideixen que cal un canvi de mirada. “El bullying no és només una acció agressiva; és un crit de desconnexió. Quan els alumnes deixen de sentir-se vistos o escoltats, apareix el conflicte”, ès la experiència com a Mediadora i especialista en convivència escolar i mediació sistèmica.

Quan l’escola s’escolta a si mateixa

Cada vegada més docents i orientadors impulsen programes de tutories compartides,
cercles restauratius i espais d’escolta activa. Són iniciatives que busquen retornar l’humanitat a l’aula, treballant l’empatia, l’autoconeixement i la gestió emocional.

Alguns instituts, els alumnes de segon o tercer d’ESO han convertit els dimecres en el Dia del Vincle. Durant una hora, sense llibres ni exàmens, comparteixen experiències sobre amistat, pressions o inseguretats. “No és una pèrdua de temps, és una inversió en convivència”, perquè hi ha una mancança de la figura del mediador en els centres?. “Hem vist com els insults desapareixien quan l’alumnat podia parlar del que sentia. El conflicte no desapareix, però es transforma.”

També hi ha projectes tecnològics innovadors, com una aplicació pilot anomenada
FeelNet, que analitza el llenguatge dels xats escolars i alerta els orientadors davant patrons d’agressivitat o exclusió. La IA, en aquest cas, es posa al servei del benestar emocional.

Veus que parlen

“Quan vaig deixar de ser ‘l’agressor’ i vaig entendre per què em feia ràbia aquell company, vaig poder canviar”, diu en Marc, de 14 anys, després de participar en un programa de mediació escolar.

El seu testimoni revela una altra cara del conflicte: l’agressor també necessita ser escoltat. Darrere d’una conducta violenta sovint hi ha sentiments de rebuig, inseguretat o necessitat de reconeixement. “El càstig talla el problema, però no l’arrela. La comprensió el transforma”.

Les famílies també juguen un paper clau. “Quan l’escola ens va convidar a participar en les trobades restauratives, vam entendre que no es tractava només del nostre fill, sinó de tot un sistema de relacions”, explica la mare d’una alumna implicada en un cas d’assetjament.

Cap a una escola que cura

Aquest nou paradigma no només vol aturar l’assetjament, sinó reconstruir la convivència des de la confiança i la responsabilitat compartida. Ja no es tracta d’apagar el foc, sinó d’aprendre a llegir el fum.
Els equips directius que aposten per aquest model veuen com millora el clima d’aula, augmenta la motivació i disminueixen els conflictes recurrents.

“Potser no es tracta només de combatre el bullying, sinó d’aprendre a mirar-nos amb més tendresa dins i fora de les pantalles”, conclou la psicòloga.
“L’escola del futur no serà la que castigui millor, sinó la que sàpiga curar les ferides invisibles.”

Claus del canvi:

  • Prevenir des del vincle emocional, no des de la por.
  • Formar en empatia digital per combatre el ciberassetjament.
  • Crear espais de tutoria compartida per parlar del que no es diu a classe.
  • Donar veu als alumnes com a agents de convivència.
  • Utilitzar la tecnologia per detectar, no per controlar.

Aquest és el retrat d’una nova escola que ja comença a néixer: una escola que no castiga, sinó que acompanya; que no només ensenya, sinó que escolta. I potser, precisament aquí, hi ha la clau per acabar amb el bullying.