Com a mediadora familiar, he apr\u00e8s a escoltar m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules. Per\u00f2 hi ha relats que no nom\u00e9s s\u2019escolten: es senten. Fa uns dies, asseguda davant d\u2019una mare, vaig percebre una d\u2019aquestes hist\u00f2ries que deixen empremta. No parlava nom\u00e9s des del cansament, sin\u00f3 des d\u2019una pena profunda, d\u2019aquelles que neixen quan una lluita es fa en solitari massa temps.<\/p>\n
Aquella conversa va ser un mirall. Un recordatori que darrere de cada fam\u00edlia hi ha vides que sostenen, mares que insisteixen i infants que esperen. I tamb\u00e9, una evid\u00e8ncia: quan el sistema no escolta, el conflicte no desapareix \u2014es transforma en frustraci\u00f3, en desgast i en una sensaci\u00f3 profunda d\u2019abandonament<\/strong>.<\/p>\n He viscut la frustraci\u00f3. No com una idea abstracta, sin\u00f3 com una emoci\u00f3 que pesa, que es queda al cos despr\u00e9s de cada porta tancada, de cada resposta que no arriba, de cada mirada que no ent\u00e9n. He viscut la pena d\u2019una mare que intenta sostenir el seu fill \u2014amb les seves necessitats, amb la seva manera \u00fanica d\u2019estar al m\u00f3n\u2014 en un sistema que sovint no est\u00e0 preparat per acollir-lo.<\/p>\n Parlar de neurodiverg\u00e8ncia<\/strong> no \u00e9s nom\u00e9s parlar de diagn\u00f2stics. \u00c9s parlar de vida quotidiana, de rutines que costen, de moments d\u2019angoixa, per\u00f2 tamb\u00e9 de potencial, de sensibilitat i de formes diferents d\u2019aprendre i relacionar-se. El problema no \u00e9s la difer\u00e8ncia, sin\u00f3 la manca d\u2019estructures que la sostinguin.<\/p>\n En els darrers anys, el concepte de neurodiverg\u00e8ncia ha anat guanyant visibilitat, ajudant a comprendre millor realitats com el TDAH, l\u2019autisme o les altes capacitats. Tanmateix, aquest avan\u00e7 conceptual no sempre s\u2019ha tradu\u00eft en una resposta efectiva per part de les administracions p\u00fabliques. Per a moltes fam\u00edlies, especialment en territoris insulars com Menorca, la dist\u00e0ncia entre el discurs institucional i la realitat quotidiana \u00e9s encara abismal.<\/p>\n Criar un infant amb necessitats espec\u00edfiques de suport educatiu implica una dedicaci\u00f3 emocional, log\u00edstica i econ\u00f2mica constant. Per\u00f2 quan, a m\u00e9s, aquestes fam\u00edlies es troben amb un sistema que no escolta, no acompanya i no dona respostes adaptades, la frustraci\u00f3 esdev\u00e9 una experi\u00e8ncia cr\u00f2nica.<\/p>\n Una de les grans problem\u00e0tiques en contextos com Menorca \u00e9s la temporalitat. L\u2019economia estacional condiciona no nom\u00e9s el mercat laboral, sin\u00f3 tamb\u00e9 la continu\u00eftat dels serveis. Professionals que canvien, programes que s\u2019interrompen, recursos que desapareixen just quan m\u00e9s es necessiten. Aquesta discontinu\u00eftat impacta directament en infants que, per la seva condici\u00f3, necessiten estabilitat, rutina i vincles segurs.<\/p>\n L\u2019estiu, que per a moltes fam\u00edlies representa un temps de descans, es converteix en un per\u00edode especialment cr\u00edtic. La manca d\u2019espais qualificats, casals inclusius o professionals formats en neurodiverg\u00e8ncies deixa moltes fam\u00edlies sense alternatives reals. Aix\u00f2 no nom\u00e9s limita el desenvolupament dels infants, sin\u00f3 que tamb\u00e9 incrementa la sobrec\u00e0rrega familiar, especialment en mares que sovint assumeixen el rol principal de cura.<\/p>\n La sensaci\u00f3 de no ser escoltats per part de les administracions \u00e9s un dels factors m\u00e9s dolorosos<\/strong>. No es tracta nom\u00e9s de manca de recursos, sin\u00f3 de manca de reconeixement. Les fam\u00edlies reclamen ser part activa en la construcci\u00f3 de solucions, ser tingudes en compte en el disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques i no ser percebudes com a casos a gestionar, sin\u00f3 com a realitats a comprendre.<\/p>\n Cal una mirada sist\u00e8mica i territorial<\/strong>. No es poden aplicar les mateixes pol\u00edtiques en entorns urbans que en contextos insulars. La doble insularitat, la manca de professionals especialitzats i la depend\u00e8ncia de la temporada tur\u00edstica exigeixen respostes espec\u00edfiques, flexibles i sostingudes en el temps.<\/p>\n \u00c9s imprescindible apostar per:Xarxes de suport comunitari estables.Programes d\u2019estiu inclusius i accessibles. Formaci\u00f3 especialitzada per a professionals.Participaci\u00f3 real de les fam\u00edlies en la presa de decisions.<\/p>\n Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la viv\u00e8ncia, hi ha una realitat que no podem ignorar: aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 una dimensi\u00f3 legal. El dret a l\u2019educaci\u00f3 inclusiva no \u00e9s una opci\u00f3, \u00e9s una obligaci\u00f3 reconeguda tant a nivell estatal com internacional. La Convenci\u00f3 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix clarament el dret dels infants a rebre una educaci\u00f3 en igualtat d\u2019oportunitats, amb els suports necessaris. Aix\u00ed mateix, la Llei Org\u00e0nica d\u2019Educaci\u00f3 (modificada per la LOMLOE) refor\u00e7a el principi d\u2019inclusi\u00f3 i atenci\u00f3 a la diversitat com a eix del sistema educatiu.<\/p>\n Quan aquests drets no es garanteixen \u2014quan no hi ha recursos suficients, quan no es planifiquen alternatives en per\u00edodes no lectius, quan les fam\u00edlies no s\u00f3n escoltades\u2014 no estem nom\u00e9s davant d\u2019una dificultat organitzativa. Estem davant d\u2019una possible vulneraci\u00f3 de drets.<\/p>\n Les fam\u00edlies no demanam privilegis. Demanam equitat. Demanam que els seus fills no quedin fora del sistema per falta de previsi\u00f3 o de voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n Escoltar no \u00e9s nom\u00e9s sentir, \u00e9s validar, incorporar i actuar. I avui, moltes fam\u00edlies continuen cridant en un sistema que encara no ha apr\u00e8s a escoltar-les.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com a mediadora familiar, he apr\u00e8s a escoltar m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules. Per\u00f2 hi ha relats que no nom\u00e9s s\u2019escolten: es senten. Fa uns dies, asseguda davant d\u2019una mare, vaig percebre una d\u2019aquestes hist\u00f2ries que deixen empremta. No parlava nom\u00e9s des del cansament, sin\u00f3 des d\u2019una pena profunda, d\u2019aquelles que neixen quan una lluita […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[48],"tags":[],"class_list":["post-6228","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6228"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6229,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228\/revisions\/6229"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}