Hi ha dones que aguanten massa. Que ho fan tot b\u00e9. Que cuiden sense demanar ajuda, que sostenen l\u2019harmonia familiar, que aguanten silencis, que pacten amb el dolor. Per\u00f2 el cos no menteix. I quan callar fa mal, \u00e9s el cos qui crida.<\/p>\n
Cada cop m\u00e9s estudis i testimonis connecten els patrons de relaci\u00f3 dins la fam\u00edlia \u2014especialment el lloc que ocupa la dona\u2014 amb malalties inflamat\u00f2ries, autoimmunes i cr\u00f2niques que afecten des de la pell fins a les articulacions, passant pel sistema digestiu o endocr\u00ed. Darrere d\u2019un diagn\u00f2stic de fibromi\u00e0lgia, lupus, tiroiditis o fatiga cr\u00f2nica, hi pot haver una hist\u00f2ria de cures no correspostes, de rols imposats, de vincles que es descompensen.<\/p>\n
En moltes cultures, tamb\u00e9 la nostra, la dona \u00e9s el cor de la casa. La que recorda els aniversaris, la que fa de mediadora, la que escolta a tothom. Per\u00f2\u2026 i ella? Qu\u00e8 passa quan la dona no pot expressar el seu malestar sense ser titllada d\u2019\u201cexagerada\u201d, \u201cdrama queen\u201d o \u201cegoista\u201d? El missatge \u00e9s clar: pots cuidar, pots ser forta, per\u00f2 no pots molestar.<\/p>\n
Aquest desequilibri fa que moltes dones desenvolupin un rol de sacrifici emocional dins la parella i la fam\u00edlia. No reclamen, no protesten, i si ho fan, sovint acaben sent incomrades. Aquesta negaci\u00f3 de les pr\u00f2pies necessitats genera un estr\u00e8s cr\u00f2nic que pot acabar impactant el sistema immunitari.<\/p>\n
Quan una dona mant\u00e9 un patr\u00f3 de submissi\u00f3 emocional dins la relaci\u00f3 de parella \u2014per exemple, carregant amb tota la gesti\u00f3 emocional de la llar, assumint els conflictes dels fills, sostenint el mal humor o la indifer\u00e8ncia de l\u2019altre\u2014, el seu cos comen\u00e7a a avisar. El s\u00edmptoma apareix com una \u00faltima forma de resist\u00e8ncia: \u201cno puc m\u00e9s\u201d.<\/p>\n
Sovint, aquestes dones pateixen en silenci perqu\u00e8 estimen. Per\u00f2 estimar no hauria de voler dir renunciar a una mateixa. Quan la relaci\u00f3 de parella no permet espais de descans emocional, quan no hi ha reciprocitat ni escolta, el cos esdev\u00e9 l\u2019\u00fanica via de sortida.<\/p>\n
A nivell sist\u00e8mic, molts models familiars es construeixen sobre un patr\u00f3 on la dona exerceix de \u201ctermostat emocional\u201d de la casa: si ella est\u00e0 b\u00e9, tot funciona. Per\u00f2 si ella cau, el sistema trontolla. Aix\u00f2 genera una pressi\u00f3 invisible que pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus. Quan l\u2019amor es confon amb responsabilitat absoluta, el cos comen\u00e7a a dir prou.<\/p>\n
Les malalties autoimmunes, en aquest context, es poden llegir com una met\u00e0fora: el cos lluita contra si mateix. Potser perqu\u00e8 la dona ha estat massa temps lluitant per tothom excepte per ella. La culpa, la por de trencar l\u2019harmonia familiar o la idea de no ser \u201cuna bona dona\u201d activen mecanismes de contenci\u00f3 tan forts que acaben passant factura f\u00edsica.<\/p>\n
Aquest article no vol culpabilitzar les dones \u2014ben al contrari\u2014, sin\u00f3 donar veu a aquelles que durant anys han posat el benestar dels altres per davant del seu. I tamb\u00e9 interpel\u00b7la les parelles, les fam\u00edlies, les cultures: quines dones estem construint? Quins permisos tenen? Quins silencis sostenen?<\/p>\n
Potser ha arribat l\u2019hora de revisar els rols, d\u2019obrir espais on la dona no hagi de ser sempre la forta. On expressar-se no sigui un perill. On cuidar-se no sigui un acte de rebel\u00b7lia. Perqu\u00e8 quan una dona comen\u00e7a a escoltar el seu cos i diu \u201cprou\u201d, no nom\u00e9s es cura: canvia tot el sistema.<\/p>\n
Aquest article no vol culpabilitzar les dones \u2014ben al contrari\u2014, sin\u00f3 donar veu a aquelles que durant anys han posat el benestar dels altres per davant del seu. I tamb\u00e9 interpel\u00b7la les parelles, les fam\u00edlies, les cultures: quines dones estem construint? Quins permisos tenen? Quins silencis sostenen?<\/p>\n
Potser ha arribat l\u2019hora de revisar els rols, d\u2019obrir espais on la dona no hagi de ser sempre la forta. On expressar-se no sigui un perill. On cuidar-se no sigui un acte de rebel\u00b7lia. Perqu\u00e8 quan una dona comen\u00e7a a escoltar el seu cos i diu \u201cprou\u201d, no nom\u00e9s es cura: canvia tot el sistema.<\/p>\n
Com a experta en el conflicte en el nostre Centre de Mediaci\u00f3 , treballem per generar aquests espais de paraula i escolta en l\u2019\u00e0mbit de la parella i la fam\u00edlia. Quan els conflictes es fan cr\u00f2nics o els rols familiars es tornen invisiblement injustos, cal acompanyament, mirada sist\u00e8mica i eines per sanar vincles sense trencar-los. El espai de mediaci\u00f3 pot ser un pont per restaurar el di\u00e0leg i, de vegades, tamb\u00e9 per alleugerir aquest cos que ho ha sostingut tot en silenci.<\/p>\n
El benestar de les dones no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de salut, sin\u00f3 de just\u00edcia relacional<\/strong>. Revisar els rols, posar l\u00edmits, demanar ajuda o trencar mandats \u00e9s part d\u2019un proc\u00e9s de reparaci\u00f3 profunda. Des del nostre Espai en el Centre de Mediaci\u00f3 , creiem en fam\u00edlies que es construeixen des de l\u2019equilibri, no des del sacrifici silenci\u00f3s. Perqu\u00e8 tota transformaci\u00f3 comen\u00e7a pel cor, per\u00f2 tamb\u00e9 pel cos que ja no vol callar<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha dones que aguanten massa. Que ho fan tot b\u00e9. Que cuiden sense demanar ajuda, que sostenen l\u2019harmonia familiar, que aguanten silencis, que pacten amb el dolor. Per\u00f2 el cos no menteix. I quan callar fa mal, \u00e9s el cos qui crida. Cada cop m\u00e9s estudis i testimonis connecten els patrons de relaci\u00f3 dins […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-6222","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6222"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6222"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6222\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6223,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6222\/revisions\/6223"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6222"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6222"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mercepomar.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6222"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}