Acabem el període de vacances d’estiu intens en família… I iniciarem les rutines de temporada laboral i escolar.

Segons la meva experiència professional, durant el període postvacacional algunes parelles que ja no estaven bé prenen consciència del malestar.

Després de l’estiu, moltes persones constaten que la relació no va bé i, segons s’actuï, pot acabar en separació o amb una relació reforçada.

L’estiu és una època de l’any en què posem moltes expectatives, però quan això no passa i la calor desapareix, comencem a adonar-nos que potser la situació és més greu del que imaginàvem.

Una crisi de parella sol passar quan hi ha conflictes sense resoldre o ansietat acumulada i cap de les dues parts se sent preparada o amb forces per solucionar-ho. Amb el temps, si la comunicació o la solució no arriben, la parella es va distanciant i es pot arribar a trencar la relació de l’estructura familiar arribant a la separació o divorci de facto, sense anomenar el que comporta un procés judicial contenciós a nivells emocionals per a l’estructura familiar.

Al llarg de la relació, totes les parelles travessen una sèrie de fases que generen situacions particularment complicades que poden donar lloc a conflictes.

Des del Model Sistèmic de Teràpia Familiar, per exemple, es fa referència a sis etapes en què és més probable que aparegui una crisi:

1. Formació de la parella i festeig, fins al naixement del primer fill.

2. Naixement del primer fill, fins a la inclusió del darrer a l’escola.

3. Des de l’escolarització fins a l’adolescència dels fills.

4. Des de l’adolescència dels fills fins a l’abandó de la llar familiar.

5. Fase postparental, en la qual pot aparèixer el que es coneix com a “síndrome del niu buit”.

6. Sortida de la vida laboral activa.

Segurament al nostre cicle de vida, ens identifiquem en una d’aquestes etapes i potser no sabem com superar-la?

“El més important és saber que la relació no està bé, parlar-ho i voler solucionar-ho conjuntament.”

Tot i això, la crisi no és negativa en si mateixa. És cert que, per una banda, conté certa dosi de perill i angoixa, però, per altra banda, també representa una oportunitat. Quan una parella passa per una crisi sol viure moments de confusió, ja que les estratègies a què havia recorregut fins ara deixen de ser eficaces.

Buscar ajuda professional i voler superar la situació, així com “Transformar-la” hauria de ser una màxima per a la parella i la família.

És bàsic tenir un espai per a un mateix. Primer hem de estar bé amb nosaltres mateixos per poder-ho estar en parella i en la nostra estructura familiar.

És important a) identificar el procés emocional i d’actuació davant la ruptura i el divorci alhora i “No” fer veure que els problemes no hi són… b) Potenciar els hàbits que reforcin la intel·ligència emocional, la comunicació positiva.

En aquesta mateixa línia, altres conseqüències observades en els fills després de l’exposició a conflictes maritals són: alteracions a l’estat anímic, sentiments d’inseguretat, impotència o aïllament, irritabilitat i agressivitat, afectació a l’autoestima i el sentiment de vàlua personal, confusió, descens de la concentració i rendiment.

Les crisis de parella no implica necessàriament que es produeixi una ruptura si no pot ser una oportunitat en què la relació es consolidi “transformi” de manera positiva per a l’estructura de família.

De fet, la humilitat és fonamental perquè una relació funcioni, no s’ha de jutjar l’altre assumint una postura de superioritat, sinó que cal treballar en aquestes característiques personals que impedeixen que la relació funcioni.

Després de tot, la parella també implica una oportunitat de creixement mutu.

Per contra, les relacions acaben per molts motius, sigui quina sigui la raó, acabar una relació pot ser molt difícil.

La mediació familiar, on una tercera persona neutral (mediador o mediadora professional) us ajudarà a assolir acords per reorganitzar la vostra relació com a progenitors, a clarificar i identificar els interessos en comú i a negociar acords satisfactoris per a tota la família, en especial, per als vostres fills i filles.

L’objectiu és trobar la solució més beneficiosa per a tots els membres de la família ja siguin fins i tot avis i oncles.

Com a mediadora procuro obtenir la màxima informació possible sobre quina és la situació familiar actual i sobre quines són les circumstàncies que han portat al plantejament de separació, segons la interpretació legítima de cadascun dels participants a la mediació.

Segons va avançant el procés emocional, a la següent fase s’establirà una negociació sobre tots aquells temes que cal abordar en aquest tipus de situacions amb la finalitat d’arribar a un punt de trobada consensuat entre els participants en la mediació.

Aquesta segona etapa només s’iniciarà en el cas que tots dos membres de la parella estan segurs de voler seguir endavant per transformar la situació conflictiva o bé per redirigir-la a una possible separació o divorci.

“En les situacions de separació és important aconseguir que el component emocional intens que els progenitors viuen a conseqüència del procés d’elaboració de la seva ruptura, no els incapaciti de forma permanent a l’exercici responsable, compartit i adult de la parentalitat positiva.”

Es tracta de no crear barreres insuperables, en els moments més àlgids del conflicte provocat per la separació, que impedeixin exercir la responsabilitat parental de manera compartida en un futur.

Quan parlem de responsabilitat parental positiva fem al·lusió al “conjunt de conductes parentals que procuren el benestar de nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva integral de cura, afecte, protecció, enriquiment, seguretat i no violència, que proporciona reconeixement personal i pautes educatives i inclou l’establiment de límits per promoure el seu desenvolupament complet, el sentiment de control de la seva pròpia vida possibilitant assolir els millors èxits tant en l’àmbit familiar com en l’acadèmic, amb els amics i en l’entorn social i comunitari”. (Recomanació del Consell d’Europa sobre Parentalitat Positiva REC (2006) 19).

Qualsevol canvi familiar afecta nenes i nens. La ruptura parental comporta un procés d’adaptació que pot ser més o menys llarg i difícil per a ells. Tot depèn de la manera com els progenitors encarin la seva relació parental una vegada produïda la separació.

Cal tenir en compte que els fills i les filles mai no han de ser considerats massa joves per poder tenir una explicació sobre la separació dels seus progenitors. Les nenes i els nens amb edat suficient per reconèixer l’existència individualitzada de cadascun dels pares han de ser informats sobre la separació.

Amb freqüència, els nens i nenes no manifesten obertament la seva aflicció, ni són conscients dels canvis que suposarà per a ells la nova situació. Per això, els pares deuen ser clars i concisos a l’hora d’explicar-los què passarà, i fer-ho de manera que ho puguin entendre. La manera variarà segons l’edat, la maduresa i la comprensió de cada nena o nen, però, sens dubte, el pitjor que es pot fer és mentir-los, intentar que no s’assabentin o no parlar-los del tema.

L’explicació de la separació a filles i fills és un moment molt dur, per això és habitual que sorgeixin innombrables resistències que han de ser vençudes mitjançant una preparació conjunta de tots dos progenitors.

Com a Mediadora especialitzada en aquesta matèria, no hi ha cap recomanació millor a trobar un espai d’escolta activa, calma davant del conflicte i sobretot respecte al proïsme.

Mercè Pomar
Advocada i Mediadora
contact@mercepomar.com