Una de les fonts més importants d’informació sobre els maltractaments a menors són els fitxers que obren en poder dels Serveis de Protecció de Menors. La major part dels menors es veien afectats per la Negligència, Maltractament Emocional i el Maltractament Físic per ordre de prelació.

El maltractament infantil és un problema d’una gran complexitat i heterogeneïtat. Hi ha diversos tipus de maltractament infantil (maltractament físic, negligència, abús sexual, maltractament emocional, mendicitat, corrupció, explotació laboral, maltractament prenatal, síndrome de Münchhausen per poders, maltractament institucional, etc.), cadascun dels quals té la seva pròpia definició, la mateixa etiologia i les mateixes conseqüències.

Les situacions de maltractament infantil revela una gravíssima disfunció a la matriu relacional de la família en què es produeix el normal desenvolupament del compliment de tasques evolutives del nen.

En conseqüència, el maltractament infantil amenaça i afecta el desenvolupament de la competència del nen (sociocognitiva, emocional, comportamental). La separació o el divorci poden arribar a ser un dels successos més traumàtics a la vida de les persones. Sense entrar a valorar quines altres situacions ens poden semblar pitjors, que a tots se’ns acudeixen, és cert que una separació, un divorci o la presa de decisions en mesures paternofilials és una cosa que pot convertir les vides dels qui ho pateixen en un veritable “infern”.

Crec que val la pena ampliar el tema de la conflictivitat que generen aquest tipus de successos familiars i cridar l’atenció a les famílies.

Sense arribar tan lluny, qui no coneix exparelles que es llencen els trastos al capdavant durant anys, que es queden a viure en el conflicte familiar, que parlen malament dels seus ex davant dels seus fills o que els desqualifiquen i no els validen com progenitors?

“La parella s’acaba. L’estructura de família no”

Així, a la nostra jurisprudència, trobem molts casos en què es parla de judicialització del conflicte, i es parla de la necessitat d’ajuda externa per millorar les relacions i la comunicació, o molt pitjor, en les sentències, en què la psicòloga manifesta que el menor presenta alteracions emocionals severes, amb presència de possibles seqüeles psicològiques derivades de la seva instrumentalització en el conflicte, amb una situació de greu risc per al mateix, ja que se l’obliga a prendre partit per un dels progenitors.

Per això, en moltes sentències, recomanen als progenitors acudir a teràpia o mediació familiar.
Una de les sentències més rellevants, Sentència de l’AP Barcelona, Sec. 12ª, de 22 d’abril de 2016, recomana acudir a mediació als progenitors per decidir la custòdia que més preservi l’interès de la menor, mirant d’evitar cronificar les postures contràries dels progenitors.

Moltes vegades la judicialització del conflicte, i les intenses denúncies entre tots dos, genera que la conducta dels dos pares no sigui l’adequada per a la creació d’un clima de calma que pugui proporcionar un desenvolupament adequat de la formació dels fills.

Els continus vaivens i les actuacions judicials no afavoreixen el canvi de circumstàncies concurrents, a fi de facilitar la comunicació paternofilial, a diferència d’un bon procés de mediació executat per un professional especialitzat.

Segons la meva experiència tot això, a més, incrementa el maltractament emocional als menors, no només per la batalla legal en què estan immersos els seus progenitors, sinó perquè la contínua judicialització dels conflictes comporta també diferents exploracions per veure el seu estat psicològic, la presa de decisions pels mateixos menors, per ser escoltats en interminables processos.

Són actuacions necessàries? Fins que limiti? Sovint haurien de ser considerades contraproduents i improcedents? Les avaluacions a la menor que prolonguen la durada del conflicte i donen lloc a un excés d’intervencionisme de professionals?

Els menors estan en fase de desenvolupament físic i emocional i el seu interès ha de ser objecte de la màxima protecció, com estableix l’Observació general núm. 15 (2013) sobre el dret del nen al gaudi del nivell més alt possible de salut (art 24).

Els menors mereixen de la protecció prevista a l’art. 39.3 de la Constitució espanyola, i delictes contra la integritat moral, ja que suposa un atac a la integritat psíquica dels menors immersos en el conflicte.

Els progenitors, immersos en el seu propi conflicte, no reparen en això i fins i tot els instrumentalitzen, en fan moneda de canvi massa vegades i això suposa un maltractament que no està recollit al Codi Penal i, al meu entendre, ho hauria d’estar, precisament perquè hi ha danys i hi ha diversos béns jurídics a protegir.

Tot i això, no és la separació en si el que té un efecte negatiu, sinó el conflicte parental i la manca de suport familiar positiu, tant abans com després del divorci.

Els procediments contenciosos són inadequats per abordar aquests conflictes. La resolució del conflicte i la pacificació de la vida familiar, destaquen pel paper de la Mediació a la nostra societat.

Aquest enfocament se centra a assegurar el benestar emocional i psicològic de les persones que es veuen involucrades en els processos de mediació. Avui dia, la Mediació intenta en la mesura del possible una humanització de la llei. La Mediació pretén millorar el benestar de les persones involucrades en un procés judicial, evitant-ho i així facilitar l’accés al tractament i als serveis adequats.

En el dret de família, l’aplicació del paradigma de la Mediació és fonamental per facilitar resultats beneficiosos per a les persones en conflicte i per millorar la salut i el benestar de les famílies i societats. Des d’aquest enfocament, s’assumeix que els que intervenen en processos de separació o divorci han de considerar no només l’interès superior del menor d’edat, sinó també el dels membres restants de la família per poder facilitar relacions familiars més positives i dinàmiques familiars adequades.

La Mediació és una intervenció especialitzada en el marc de la justícia més restaurativa. De fet, aquests serveis s’ofereixen als jutjats de moltes comunitats autònomes ja molt desenvolupats, per abordar casos de conflictivitat en parelles separades amb fills o filles i en què s’aprecia un rebuig injustificat dels menors cap a un dels progenitors.

La Mediació es presenta així, com a complementària i/o alternativa a altres mesures en la judicialització del conflicte i pot ser especialment efectiva en els casos de conflictivitat inter parental moltes vegades.

Mercè Pomar
Mediadora – Advocada
Teràpia sistèmica.