Una de les sol·licituds d’informació i assessorament en Mediació és la comunitat de béns hereditària.

Una comunitat de béns es produeix quan un bé de qualsevol mena pertany a diverses persones i totes són cotitulars en el percentatge que els correspongui.

Comunitat hereditària és la situació resultant de la concurrència simultània d’una pluralitat hereva a la successió i que s’extingeix amb la partició d’herència.

És el típic i tòpic cas d’una herència: quan diverses persones hereten un immoble, creen una comunitat de béns i, amb aquesta, certs drets i deures.

La comunitat hereditària sorgeix quan són cridats a una mateixa herència simultàniament una pluralitat d’hereus que l’accepten.

La simultaneïtat és essencial, ja que és indispensable la coincidència temporal efectiva de les diferents titularitats que s’adquireixen amb l’acceptació; altrament, hi hauria hereus successius, però no cohereus. Igualment, cal que els anomenats ho siguin a una mateixa herència no partida, és a dir, que el testador no hagi procedit per si mateix a dividir l’herència entre els instituïts.

La vocació hereditària ho ha de ser a títol universal, cosa que exclou els successors a títol particular, com el legatari, i els cridats a un valor, com el legitimari, que no sigui a més hereu i el legatari de part alíquota.

A més a més, la comunitat de béns pot estar formada per un conjunt de béns o drets. La definició de comunitat de béns la trobem a l’article 392 del Codi Civil: “Hi ha comunitat quan la propietat d’alguna cosa o d’un dret pertany proindivís a diverses persones”.

Hi ha diferents tipus de comunitats de béns en funció de qui les formen, de quina finalitat tenen… Per exemple, és molt freqüent el model de comunitat de béns entre germans o comunitat de béns entre familiars, precisament perquè, amb l’herència, determinats béns poden passar a ser propietat dels descendents del difunt, per la qual cosa cadascú tindrà una quota del bé.

EVOILA! Ja tenim el conflicte…

I és que compartir un immoble amb més gent en règim d’indivisió, fa incòmode gaudir-se, dificulta el seu govern i fa impossible, moltes vegades, vendre’l amb l’acord de tothom.

En aquests casos, com a solucions optaríem:

a) Els nous propietaris poden mantenir la comunitat i explotar-la, per exemple, en forma de lloguer o regular-ne l’ús i el gaudi. També podran prendre decisions respecte a la mateixa existència de la comunitat: potser alguna de les parts vol vendre, i en aquest cas podrà cedir la quota a la resta a canvi d’una indemnització.

b) Una altra possibilitat és cedir la propietat completa a una de les parts (en aquest cas, la comunitat desapareix, ja que només n’hi haurà un propietari) o vendre-la a un tercer per finalitzar el règim de copropietat.

El dret ha vist sempre la comunitat de béns com una possible font de problemes, i per això ha introduït facilitats perquè els comuners es “separin” quan ho desitgin.

En aquest sentit, qualsevol copropietari pot exigir la divisió d’un immoble, encara que tingui una participació molt petita i sense necessitat que expliqui els motius pels quals desitja la divisió.

Ara bé, allò que no pot exigir és la forma concreta en què s’ha de dur a terme aquesta divisió. Aquesta forma de divisió s’ha de determinar de mutu acord entre tots els comuners (per unanimitat).

EVOILA! Ja tenim la MEDIACIÓ EN ACCIÓ…

Les unanimitats s’aconsegueixen amb cultura del DIÀLEG i resolució de conflictes, empatia i esforç emocional individual de cadascuna de les parts.

Treballem en el context familiar amb eines i recursos per facilitar la gestió positiva de conflictes i l’acompanyament de les famílies a les diferents fases del procés.

Les disputes entre familiars formen part de la història de les herències. No hi ha una fórmula que pugui evitar aquestes picabaralles, però sí que hi ha alguns mecanismes i mesures com la MEDIACIÓ que ajuden a solucionar-les de la millor manera possible, acords que poden servir a títol executiu una vegada s’eleven a document públic.

Per tots aquells futurs testadors que tenen pendent fer un testament a favor de “molts hereus a parts iguals” que reflexionin sí amb la figura jurídica de comunitat meritaria… Crearan conflictes, desavinences familiars i un ventall de malestars emocional.

Són aquestes les herències més factibles per al testador que d’una manera simple volen deixar clar que per a ells totes “les parts són iguals”… Tot i que no preveuen en la gran majoria d’ocasions, que serà una herència molt conflictiva o destructiva emocionalment pels copropietaris de la Comunitat de béns.

Val més un bon hereu que molts llegats!