En els darrers anys, són moltes les famílies que s’han acostat a la meva consulta com a professional de la MEDIACIÓ FAMILIAR a la recerca de suport i acompanyament a la criança, quan els pares estan en conflicte i en fase de negociació de divorci. Per sort, cada cop són més les famílies fugen d’estàndards socials antics i busquen noves maneres d’afrontar l’educació dels fills i filles de manera més respectuosa.

El període nadalenc és, sovint, causa d’estrès i ansietat. La font d’estrès més gran durant les vacances de Nadal és la família, principalment, els menjars familiars, les obligacions familiars i les tradicions familiars.

Nadal és una festa que està molt lligada a les reunions i ser una família separada o reconstituïda augmenta les possibilitats de reunir-nos amb totes les persones que formen part de la vida del menor, però alhora pot ser l’oportunitat perquè es generi el CONFLICTE més gran entre pares.

L’educació ha de ser respectuosa amb la infància, sí; i, alhora, també ho ha de ser amb les persones adultes que formen part del nucli familiar i amb les situacions que es produeixin en el nostre dia a dia i fins i tot aquells pares que MITJAN en el conflicte per a una futura o previsible separació o divorci.

La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral i l’adolescència davant de la violència.

“No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen, de qui depenen la supervivència, l’estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana”. (Cumbre Unicef 1990)

La protecció dels menors és una obligació prioritària dels poders públics, reconeguda a l’article 39 de la Constitució espanyola i en diversos tractats internacionals.

Entre ells, destaca la Convenció sobre els Drets del Nen, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya en 1990. Té també tres protocols facultatius i es desenvolupa mitjançant les Observacions Generals del Comitè dels Drets dels Infants, de les quals destaquem les referents al dret del nen.

a) a ser escoltat b) a no ser objecte de cap forma de violència c) la primacia de l’interès superior del nin i la nina.

Si aquesta és la primera vegada que us enfronteu a aquest NADAL com a família separada o reconstituïda, us facilitaria pautes d’acompanyament, amb respecte i empatia en aquest difícil procés de transformació.

Com acompanyar el canvi de manera assertiva?

En aquest canvi d’enfocament el més difícil potser és desaprendre tot l’après fins ara, intentant neutralitzar la part més emocional, però també és important trobar alternatives a les eines educatives tradicionals, com ara valorar (els premis o els càstigs) com una negociació emocional l’objectiu del qual és l’obediència sense reflexió. El gran i infal·lible “sentit comú” és una de les idees per afrontar aquest canvi.

Que la criança no és fàcil, és una evidència! Cada cop són més les persones i les famílies que prenen consciència que l’educació tradicional, basada en l’autoritarisme o repressió emocional en què han estat educats molts pares, és PERJUDICIAL.

Al mateix temps, som conscients de quines coses no ens van agradar de la nostra infància i aquells patrons que no volem repetir, però, ens espanta caure a l’altre extrem, a la permissivitat, i caure a l’altra cara de la negligència com a mares i pares. Sempre ofereixo la fórmula que ens ajudi a mantenir aquest equilibri entre amabilitat i fermesa.

No es tracta d’anteposar els capricis i els desitjos dels nostres fills per sobre de les nostres creences o necessitats.

No es tracta de dir-los a les nostres filles sempre que sí a tot. Es tracta de cercar la manera que les necessitats de tots els membres de la família quedin ben cobertes i siguin ateses de manera respectuosa.

Es tracta de tractar-los bé, sí; i també de tractar-nos bé com a pares!

Es tracta de deixar d’humiliar i controlar, sí; i també de deixar de sobreprotegir i incapacitar!

-Donar-se l’opció de continuar compartint certs moments especials entre els progenitors en dates de Nadal els pot ajudar especialment si la separació és recent, encara que només és viable en cas que la relació sigui bona i deixant clar que la decisió de la separació és ferma encara que se segueixin compartint moments importants amb els fills per raó del respecte i la intenció d’optimitzar un màxim equilibri emocional.

-Aprenent a establir límits respectuosos en funció de les mateixes. I ho farem mitjançant la pràctica d’una bona comunicació positiva, sense retrets, sense culpabilitzar el nen, fugint de l’autoritarisme i TRANSFORMAR, valorant solucions útils i consensuades entre tot el nucli família.

-Els pares separats o divorciats seguiu sent els seus principals referents a la vida, així que és important mantenir els menors al marge dels conflictes (si existeixen) perquè pugui mantenir una relació sana i plena amb cadascun dels progenitors.

És important que sempre es faciliti el contacte amb l’altre progenitor mentre estan amb un dels pares i s’arribi a bons i útils acords perquè aprenguin una bona comunicació en família.

Les separacions o els divorcis no anul·len l’existència del concepte o la pertinença a una estructura familiar, sigui la que sigui.

Una darrera recomanació … Permetin créixer el seu fill en una família on l’amor i el respecte sempre hi siguin presents.

“Fabriquen records inoblidables per a aquest Nadal”.

Mercè Pomar
Mediadora de Família & Advocada
Teràpia sistèmica.