L’assetjament laboral i l’estrès crònic laboral són cada dia més presents a les institucions i organitzacions.

Contra les problemàtiques psicosocials, partirem de la premissa que el nivell de tolerància hauria de ser 0 i denúncia. Però quina és la realitat actual respecte ho desenvolupen dels plans de prevenció segons normativa?

Aquestes han de prevenir i atendre les problemàtiques psicosocials com ara: el mòbing, burnout, assetjament.

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA) ha definit l’assetjament psicològic laboral com a «un comportament irracional repetit respecte a un empleat o a un grup d’empleats, que constitueix un risc per a la seva salut i seguretat».

La primera impressió a l’hora d’abordar aquesta problemàtica psicosocial a les administracions públiques és de sorpresa, ja que ningú no parla d’una manera directa, malgrat el desenvolupament de la legislació i les diferents guies que han estat publicades.

Des de la perspectiva política més actual! Es coneix en primera persona la importància de les problemàtiques psicosocials i la manera com afecten el teixit social, l’Administració no s’hauria d’oblidar, ja que hi ha casos d’assetjament laboral significatius que s’han d’entendre per poder actuar i aconseguir erradicar-los.

Les conseqüències d’una actitud hostil a la dignitat moral i laboral de les persones pot provocar a molts treballadors un estat de malestar psicofísic i social significatiu, que s’agreuja quan és la mateixa Administració pública –que és la que ha de vetllar pel benestar dels seus treballadors– la que provoca aquest greu problema psicosocial.

En la seva gènesi hi concorren nombrosos factors, entre els quals destaquen:

1.-Les personalitats dels actors, tant de l’assetjador/a (por, enveja i, bàsicament, necessitat de dominar) com de l’assetjat/a (autenticitat, vulnerabilitat i, sobretot, necessitat de sentir-se valorat).

2.-Factors que depenen de l’organització del treball, els quals són gairebé imprescindibles perquè es donin casos d’assetjament psicològic en un entorn laboral.

Els més importants són:

– El control de la informació per part de la direcció.
– La cohesió de grup, que dificulta l’acceptació de membres amb diferents idees.
– Posar el poder i el control per sobre de l’efectivitat.

Passats uns quants mesos d’assetjament, els símptomes d’estrès, que al principi de l’agressió estaven indiferenciats, esdevenen trastorns físics i psicològics manifestos.

L’assetjament psicològic deixa empremtes indelebles, que poden anar des de l’estrès posttraumàtic fins al canvi durador de la personalitat de la víctima.

Algunes de les conseqüències específiques són:

-La culpa.
-La vergonya i la humiliació.
-La pèrdua de l’autoestima.
-Les modificacions psíquiques: depressions i neurosis cròniques, trets paranoics.
-Les modificacions de la personalitat: trets bipolars.
-Trastorns psicosomàtics: cansament crònic, mals de cap, úlceres d’estómac, alteracions a la pell…

L’exposició a conductes de violència psicològica dirigides, de forma reiterada i perllongada en el temps, a una o més persones concretes per part d’altres persones que actuen des d’una posició de poder (no necessàriament jeràrquica) amb el propòsit o l’efecte de crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral de la víctima. Aquesta violència, emmarcada en una relació laboral, implica tant un atemptat contra la dignitat de la persona com un risc per a la SALUT SOCIAL.

Totes les persones tenen dret a rebre un tracte respectuós i digne, a la salut a la feina, a ser tractades amb igualtat i a no patir cap discriminació en el lloc de treball. Les administracions tenen el compromís d’erradicar les situacions d’assetjament a l’entorn laboral i professional públic.