“Es té consciència del dret a la privadesa ia la intimitat dels menors…”?

Els juristes plantegem el debat d’on comença i acaba la intimitat dels fills d’aquells “Pares” que exposen els seus fills a les xarxes socials i altres.

El dret a la privadesa i la intimitat dels menors és un dels drets fonamentals dels nens que més habitualment és vulnerat. Recuperar el dret a la privadesa en l’ús que es fa de les nostres dades a Internet és un dels reptes que la societat actual té per fer front a l’emergència digital.

I si volem protegir les nostres dades… potser comencem per protegir un dels grups més vulnerables de la societat: els menors.

Conscienciar la societat sobre la necessitat de preservar el dret a la intimitat i la privadesa dels menors és un gest necessari per créixer com a societat.

Actualment la problemàtica es representa en tres punts;

• La difusió massiva de les imatges de les criatures.
• La sensació que protegir la privadesa dels fills resulta pràcticament impossible.
• El missatge que es transmet: que l’activitat a les xarxes és més important que la mateixa activitat en diverses àrees com l’educativa, l’esportiva, el lleure, etc.

Podrem plantejar-nos que aquells “Pares o tutors” que “No autoritzen” les cessions d’imatge pateixen el risc de pràctiques que igualment impliquen una senyalització del menor dins del grup i que generalment haurien d’estar expressament prohibides per la normativa?

Basant-se en la legalitat, cal recordar que les imatges que es pengen en aquestes xarxes ja no pertanyen a la persona o entitat, sinó que se cedeixen els drets a la xarxa en qüestió.

El 90% de les empreses utilitza les xarxes socials per donar-se a conèixer i per vendre el seu producte… Hem assumit que és normal que les escoles, les entitats esportives, les entitats de lleure, etc., facin el mateix? (de fet, l’excepció és que no hi siguin).

“Quan una entitat, escola o organització utilitza els nens per promocionar… Aleshores el que està fent és fer servir els nostres fills i filles com a producte?”

L’entorn digital actual té un gran impacte sobre una sèrie de drets que s’estableixen a la Convenció sobre els Drets dels Infants, com el de l’educació, la privadesa, l’accés a la informació o la llibertat d’expressió.

De vegades els menors són figurants i d’altres tenen un paper més actiu. Sobreexposició tan continuada, on són els drets dels menors?

La primera institució a moure’s va ser UNICEF, el febrer de 2004, que va plantejar els drets dels nens i nenes:

  • Drets de l’accés a la informació i la tecnologia sense discriminació per sexe, edat, recursos, nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. I especialment per a nens i nenes discapacitats.
  • Dret de la lliure expressió i associació, a cercar, rebre i difondre informacions i idees per la xarxa.
  • Drets de ser consultats i donar opinió a les lleis.
  • Dret de la protecció contra l’explotació, el comerç il·legal, els abusos i la violència que es produeix utilitzant internet.
  • Dret de la intimitat de les comunicacions per mitjans electrònics.

 

A Espanya el 2015 es va reformar el sistema de protecció a la infància i l’adolescència, llei orgànica 8/2015, del 22 de juliol i llei 26/2015, del 28 de juliol, però sí que es llegeix aquest informe no
trobareu cap referència als drets a internet.

Segons el Codi Civil, article 156, “la pàtria potestat s’exercirà conjuntament per ambdós progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre. Són vàlids els actes que en faci un d’acord amb l’ús social, i a les circumstàncies o en situacions de necessitat urgent”. Així que tots dos pares són responsables del que facin amb el fill i l’exposició pública.

Però què passa en el cas de pares separats si un ho fa i l’altre no vol? Fins als catorze anys, límit que posa la llei de protecció de dades, cal el consentiment de tots dos, pare i mare, per publicar fotografies d’un menor de catorze anys a les xarxes socials i, en cas que no es posin d’acord, serà el jutge qui aplicarà el Codi Civil: “Després de sentir tots dos i el fill si tingués prou judici i, en tot cas, si fos major de dotze anys, atribuirà sense ulterior recurs la facultat de decidir el pare o la mare. ”

El simple fet de penjar una fotografia o un vídeo per part dels pares o adolescents, comportarà la importància de conscienciar els joves i futures generacions de l’impacte o greuge del qual comportarà que la seva imatge pugui ser emprada amb finalitats il·lícites, comercials o sexuals així com d’altres