Existeix l’addicció a la pornografia? Està sent un problema de salut mental la creixent prevalença del consum de pornografia en la joventut i la infància?

Entre els molts elencs de trastorns mentals hi ha el debat del trastorn d’hipersexualitat, addicció comportamental?, problema relatiu al trastorn per conducta sexual compulsiva, la manifestació més estesa del qual és el consum compulsiu de pornografia a Internet.

L’arribada d’Internet i la facilitat a accedir-hi ha modificat substancialment els patrons de consum de pornografia a la nostra societat, que ha deixat de ser un consum minoritari, esporàdic i passiu per convertir-se en un consum generalitzat, habitual i interactiu.

Si intentéssim abastar la definició de pornografia distingiríem tres tipus de continguts relatius al sexe. En primer lloc, el contingut eròtic, que és aquell referit al sexe de manera relativament vetllada, en un context mínimament personal o amb finalitats estètiques o artístiques. En segon lloc, la pornografia tova o soft-core, que és aquella que, amb la intenció de produir excitació sexual, presenta imatges sexuals o actes sexuals de manera no excessivament continuada o explícita. En tercer lloc, la pornografia dura o hard-core, que presenta de forma reiterada, explícita i crua la consumació d’actes sexuals, incloent-hi representacions extremes de pedofília, zoofília, violacions o sadomasoquisme. Difícil posar límits entre aquests tres conceptes.

Pel que fa al nostre país, cal assenyalar que dels trenta llocs d’Internet més visitats, cinc són pàgines amb contingut pornogràfic.

L’eliminació de certs tabús relatius al sexe, així com la generalització pròpia del consum de pornografia, generen l’increment de l’acceptació social d’aquest consum…?

Pel que fa a la naturalesa del contingut pornogràfic que es consumeix a Internet, a les pàgines pornogràfiques més visitades del món predomina la pornografia dura.

Alguns estudis constaten que gairebé la totalitat dels portals esmentats inclou expressions vexatòries per a les dones, amb qualificatius denigrants, així com actes sexuals sense consentiment.

Seria fàcil concloure que una part significativa del contingut pornogràfic erotitza el dolor físic, la humiliació i la violència contra les dones.

L’elevada incidència del consum de pornografia entre menors ha començat a suscitar certes reaccions d’alarma, ja que aquest col·lectiu està en una fase incipient i crucial del seu desenvolupament personal que el fa particularment vulnerable davant de continguts pornogràfics.

El profund impacte pedagògic i socialitzador dels continguts audiovisuals es pregunta quines pautes i models de comportament sexual s’estan estenent entre la població més jove?

Estan de moda als instituts i altres espais els missatges pornogràfics casolans, que s’està fent comú amb la generalització de pràctiques de sexting. Aquest tipus de comunicació entre adolescents situa el menor en una posició de gran vulnerabilitat, en deixar en mans de terceres persones material molt sensible, amb la difusió del qual no és infreqüent que sigui posteriorment ofès, amenaçat o fer xantatge.

Hi ha una evidència en la relació entre l’accessibilitat a la pornografia per part dels adolescents i la generalització de pràctiques de sexting, amb totes les conseqüències negatives per als drets dels menors que comporten aquestes pràctiques?

Una nova pràctica dels adolescents és el “Dating Dady” en forma subscripcions “sugardaddy” “sugarbabby” on més de 100.000 subscriptors desconeixen un possible delicte de prostitució encoberta.

Els nous desafiaments que presenta el fàcil accés a Internet per part dels menors i l’exponencial increment del fenomen del consum crea certs dubtes sobre la mínima efectivitat real de la normativa aplicable actualment.

S’haurien d’equilibrar novament els drets i els interessos jurídics implicats en la producció, difusió i consum d’aquest tipus de contingut.

Des de la consciència col·lectiva de societat hauríem de protegir a una franja de consumidors els menors d’edat, consagrada com un principi rector de la política social i econòmica a l’article 39.4 de la Constitució.

Els menors d’edat no tenen prou grau de maduresa per descodificar aquests missatges de manera adequada, de manera que aquests poden perjudicar “el seu desenvolupament físic, mental o moral”, la seva lesivitat, dependrà de les pràctiques que representi, agreujant-se a mesura que siguin més crues, despersonalitzades, arriscades, violentes o discriminatòries.

El caràcter destructor i discapacitat de la pornografia al col·lectiu infantil és present en les previsions legals que restringeixen la seva circulació i exhibició. Aquestes previsions es contenen, fonamentalment, al Codi Penal, tenint en compte la rellevància de l’interès públic protegit. L’article 186 CP tipifica l’oferiment de pornografia a menors d’edat, alhora que l’article 189 castiga la pornografia infantil, concepte que engloba tota representació visual i real d’un menor desenvolupant activitats sexuals explícites.

Així d’altres, destaquem les relatives a les pel·lícules X contingudes a la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema i les tendents a protegir els menors inclosos a la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual.

El marc normatiu vigent que regula la pornografia en relació amb els menors: és un instrument útil i eficaç? La regulació està superada per la realitat del moment? Per què no s’estan adoptant mesures més decidides que posin límit a la lliure circulació de pornografia a Internet?

MERCÈ POMAR
Advocada – Mediadora
Teràpia sistèmica breu
www.mercepomar.com